La primavera ha arribat i del no res han aparegut dins les nostres llars mosques immenses i piloses. Han estat tot l'hivern amagades en un racó, dormit deliciosament. I, ara, amb la primera escalfor, s'han esverat i han començat el seu viatge turístic a través de casa nostra: de la cuina a la finestra i de la finestra al lavabo. Són sorolloses com una avioneta i produeixen una irritació contrastada. Si estàs llegint el diari, perds la línia, tot desitjant que s'aturi uns moments en el vidre de la finestra. La dona et diu que l'obris de bat a bat i que li donis una oportunitat. Mentrestant, el diari, fruit d'una torsió produida amb les mans, ja ha pres la forma d'una barra. Quan es produeix l'impacte brutal, esclaten els renecs de la muller, tot fregant el vidre energicament amb un drap humit. Moltes persones s'han preguntat en el decurs de la història el perquè de la presència d'aquests insectes en la biosfera. Però és clar que el seu paper dins la xarxa tròfica, el paper de la mosca, és inqüestionable. Quan un d'aquests insectes diposita la seva càrrega d'ous damunt d'un gos mort o d'un tall de pernil en dolç, indefectiblement, al cap de pocs dies, apareix un magma de larves en moviment inquiet. S'hi compten per milers. I la devastació és total. Tanta eficàcia, dins del regne animal, no ha estat encara superada. I és aquest fet precís el que dóna a aquest dípter una certa simpatia.
L'examen de la fotografia permet admirar algunes de les adaptacions a la vida casolana d'aquest animals. Les dues porres davanteres s'activen quan la mosca detecta un tall de carn oblidat damunt del marbre. Llavors, repiquen entre elles produint un so similar a l'aplaudiment. Ara, només es oit pels seus congèneres, que es personen ràpidament, per si li poden donar un cop de mà. Sota les porres hi ha l'obertura nasal sense obstacles, és a dir sense la nostra protuberància nasal, per tal les les partícules olfactives puguin entrar a raig dins l'organisme. I finalment, la pilositat de les extremitats, equivalent als agullons d'algunes plantes ruderals, tenen una clara missió de fixació a l'aliment, especialment efectiu en productes com el formatge o la catalana. I així podríem continuar indefinidament, en aquest procés d'admiració creixent, però es fa tard i vol ploure.